Salvador Espriu va neixer a Santa Coloma de Farners (la Selva), on el seu pare exercia de notari, el 10 de juliol de 1913. La seva família, però, e va estableir el 1915 a Barcelona, a banda de passar algunes temporades a Arenys de Mar. Aquesta població va tenir un significat essencial en l'univers literari del poeta que la mitificava amb el nom de Sinera.
Molt aviat sent la vocació literària. El seu primer llibre, Israel, escrit en castellà, es publica el 1929, quan només té setze anys. El 1930 Salvador Espriu estudia Dret i Història Antiga a la Universitat de Barcelona. El 1931 publica El doctor Rip i Laia, dues novel·les que mostren ja la seva capacitat com a narrador original que s'aparta dels corrents noucentistes.
El 1933 va fer un viatge amb un grup de professors i estudiants a l'Orient, en un creuer per la Mediterrània que el portà a visitar, entre altres indrets, Egipte, Turquia, Palestina, Itàlia i Grècia, espais geogràfics que van tenir un paper important en l'obra que més tard va fer. Espriu viu l'època de la preguerra civil espanyola, de gran vitalitat cultural sobretot a Barcelona, i es relacionà amb intel·lectuals com Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Ferran Soldevila i Carles Riba.
Un cop acabada la guerra, treballà com a advocat en una notaria. Aleshores, amb les llibertats catalanes abolides de manera absoluta, és quan Salvador Espriu va viure el que més tard es coneixerà per l'exili interior. Malgrat continuar la seva feina d'advocat, Espriu mai no abandona el conreu literari.
Va ser membre i Soci d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Durant els darrers anys de la seva vida, Espriu es dedicà a corregir i revisar la seva obra, amb la finalitat de convertir-la en un corpus ben travat.
Aquesta pulcritud afegida al valor de la seva obra el converteix en un model de l'últim quart de segle. La construcció de la seva mitologia geogràfica té com a claus principals: Lavínia (Barcelona); Sinera (Arenys); Konilòsia (terra de conills-Espanya); Alfaranja (Catalunya) o Sepharad (península ibèrica). El 22 de febrer de 1985 va morir a Barcelona i va ser enterrat al cementiri d'Arenys de Mar, la seva mitificada Sinera.
martes, 6 de diciembre de 2011
Preguntes de Salavdor Espriu
1. Com es defineix Salvador Espriu a si mateix?
Ell s'autoanomena l' home més aborrit i ensopit del món; un home sense biografía.
2. Quins esdeveniments marquen la infància del poeta?
A partir dels nou anys va cambiar la seva personalitat a caua d’una enfermetat que va patir deixant-lo al llit quasi bé 3 anys, el xerampió, que li va causar una complicació pleuriptica i tuberculosa; això el va endinsar a la introspecció.
3. Quines conseqüències van tenir?
Com no podia fer res llegia i escrbia, la qual cosa el va endinsar en el món literari.
4. Quines eren les seves aficions?
Els viatges, l’arqueologia i el món clàssic.
5. Quina va ser la professió d’Espriu? Responia a una veritable vocació?
Espriu va estudiar Dret i un any més tard es llicencià en Història, va estar treballant durant vint anys en la notaria del seu pare, feina que li va causar imfelicitat perquè no era gens vocacional, per això anomena sovint que li agradaria que l' anomenessin l' escriptor, i no pas l' advocat.
6. Què suposà per a ell?
Ell diu que va ser molt dur, ja que ja de per si és una feina que t' ha d' agradar molt.
7. Com li agradaria que li diguessin? Per què?
Escriptor perquè és un ofici com qualsevol altre i és el que realment li agradava fer.
8. Què vol dir que “ha tocat totes les tecles de la literatura”?
Que ha llegit molts tipus de géneres de novel.la de l' época. De fet a la universitat era dels que més llibres havien llegit, i per tant, també que alguns dels llibres més exitosos havien estat obra seva.
9. Quines tradicions recorre en el gènere teatral?
Les tradicions grecollatina i hebrea.
10. Quins són els seus temes profunds i recurrents?
Ell escriu sempre coses dramàtiques, i de tant en tant, escriu sobre la mort, la qual va estar molt present a la seva vida, a causa de la educació de la seva mare i de la malaltia que ell mateix va patir.
11. Quina mort és la que preocupa Espriu?
Ell diu que és la mort de nosaltres mateixos, per això cal suposar que es refereix a l' essència del que sóm, a allò que ens fa únics i que ens distingeix dels altres i dels animals, la nostra personalitat.
12. Qui jutjarà la seva poesia?
El temps i la gent.
13. Quin gènere conreà després de la Guerra Civil? Per què?
La poesia per raons polítiques, ja que els versos eren més difícils de censurar perquè costaven més d' entendre, i ningú temia la poesia, que era practicament l' únic tipus d' expressió que es salvava de la censura.
14. Quin indret geogràfic va tenir gran importància en la seva vida? Com
es coneix literàriament?
Arenys de mar, que es on va passar la seva feliç imfància. -Literariament es coneix com a Sinera.
15. Quina és la finalitat amb què es van reunir un grup d’intel.lectuals
l’any 1970?
Es va celebrar el primer festibal de poesia catalana a Barcelona i es van reunir per combatre la mediocritat de l’època.16. Com es defineix Salvador Espriu? Com afecta això a la seva obra?
És un home detallista i molt minuciós que es capficava molt. La seva obra era perfecta ja que el patiment li feia revisar un i altre cop, i de fet diu que escrivia lletra per lletra per no deixarse'n cap.17. Què ha comportat per al poeta l’acte d’escriure?
Escribia tipus impremta per entendre-ho millor i no equivocar-se.
Ell diu que per a ell escriure no ha sigut mai un plaer justament per l' esforç que li costava deixar-ho fins no haverla revisat un cop rere l' altre.
18. Quin desig dirigeix Espriu cap a la gent jove?
Voldria que la seva poesia servís i agradés a la gent jove, per fer-los més humans.
Ell s'autoanomena l' home més aborrit i ensopit del món; un home sense biografía.
2. Quins esdeveniments marquen la infància del poeta?
A partir dels nou anys va cambiar la seva personalitat a caua d’una enfermetat que va patir deixant-lo al llit quasi bé 3 anys, el xerampió, que li va causar una complicació pleuriptica i tuberculosa; això el va endinsar a la introspecció.
3. Quines conseqüències van tenir?
Com no podia fer res llegia i escrbia, la qual cosa el va endinsar en el món literari.
4. Quines eren les seves aficions?
Els viatges, l’arqueologia i el món clàssic.
5. Quina va ser la professió d’Espriu? Responia a una veritable vocació?
Espriu va estudiar Dret i un any més tard es llicencià en Història, va estar treballant durant vint anys en la notaria del seu pare, feina que li va causar imfelicitat perquè no era gens vocacional, per això anomena sovint que li agradaria que l' anomenessin l' escriptor, i no pas l' advocat.
6. Què suposà per a ell?
Ell diu que va ser molt dur, ja que ja de per si és una feina que t' ha d' agradar molt.
7. Com li agradaria que li diguessin? Per què?
Escriptor perquè és un ofici com qualsevol altre i és el que realment li agradava fer.
8. Què vol dir que “ha tocat totes les tecles de la literatura”?
Que ha llegit molts tipus de géneres de novel.la de l' época. De fet a la universitat era dels que més llibres havien llegit, i per tant, també que alguns dels llibres més exitosos havien estat obra seva.
9. Quines tradicions recorre en el gènere teatral?
Les tradicions grecollatina i hebrea.
10. Quins són els seus temes profunds i recurrents?
Ell escriu sempre coses dramàtiques, i de tant en tant, escriu sobre la mort, la qual va estar molt present a la seva vida, a causa de la educació de la seva mare i de la malaltia que ell mateix va patir.
11. Quina mort és la que preocupa Espriu?
Ell diu que és la mort de nosaltres mateixos, per això cal suposar que es refereix a l' essència del que sóm, a allò que ens fa únics i que ens distingeix dels altres i dels animals, la nostra personalitat.
12. Qui jutjarà la seva poesia?
El temps i la gent.
13. Quin gènere conreà després de la Guerra Civil? Per què?
La poesia per raons polítiques, ja que els versos eren més difícils de censurar perquè costaven més d' entendre, i ningú temia la poesia, que era practicament l' únic tipus d' expressió que es salvava de la censura.
14. Quin indret geogràfic va tenir gran importància en la seva vida? Com
es coneix literàriament?
Arenys de mar, que es on va passar la seva feliç imfància. -Literariament es coneix com a Sinera.
15. Quina és la finalitat amb què es van reunir un grup d’intel.lectuals
l’any 1970?
Es va celebrar el primer festibal de poesia catalana a Barcelona i es van reunir per combatre la mediocritat de l’època.16. Com es defineix Salvador Espriu? Com afecta això a la seva obra?
És un home detallista i molt minuciós que es capficava molt. La seva obra era perfecta ja que el patiment li feia revisar un i altre cop, i de fet diu que escrivia lletra per lletra per no deixarse'n cap.17. Què ha comportat per al poeta l’acte d’escriure?
Escribia tipus impremta per entendre-ho millor i no equivocar-se.
Ell diu que per a ell escriure no ha sigut mai un plaer justament per l' esforç que li costava deixar-ho fins no haverla revisat un cop rere l' altre.
18. Quin desig dirigeix Espriu cap a la gent jove?
Voldria que la seva poesia servís i agradés a la gent jove, per fer-los més humans.
domingo, 27 de noviembre de 2011
"Lo Diví En El Dijous Sant"
Lo Diví en el Dijous Sant és un poema que Maragall va escriure en memòria d'un amic seu que es va suïcidar. El tema fa referència a la vida després de la mort i a l' eternitat de l'ànima.
Es divideix en quatre estrofes de quatre versos cadascuna, és de mètrica irregular i rima consonant creuadada.
A la primera estrofa el poeta vol expressar que tot es pur i diví; la metàfora -de les pedres santes que s' alcen en temple- fa referència a l' esglèsia, símbol de la religió catòlica, i pretén assenyalar que tot allò més enllà de l' esglèsia també és pur i diví, probablement perquè es creació de Déu.
A la segona estrofa diu que sent que hi ha vida després de la mort, afirma per tant, l' existència de l' ànima. Al tercer vers parla de la cara entendrida del vellet, ja que representa que aquest, en ser més proper a la mort, és també més a prpo de Déu.
A la tercera estrofa l' anyell fa referència a Jesús, diu que els guerrers rendeixen les espases davant seu; denota submissió en vers "El Senyor".
A la darrera estrofa fa una pregària a Déu en favor de l' amic, en la qual demana el repòs de la seva ànima inquieta, ja que en ser la mort un suïcidi, la seva ànima no descansa en pau.
Al primer vers d' aquesta estrofa diu -torneu-l'hi el plor a qui no pot plorar-, ja que són les llàgrimes i per tant els sentiments el que ens fa humans, i també es una mostra de vida.
Es divideix en quatre estrofes de quatre versos cadascuna, és de mètrica irregular i rima consonant creuadada.
A la primera estrofa el poeta vol expressar que tot es pur i diví; la metàfora -de les pedres santes que s' alcen en temple- fa referència a l' esglèsia, símbol de la religió catòlica, i pretén assenyalar que tot allò més enllà de l' esglèsia també és pur i diví, probablement perquè es creació de Déu.
A la segona estrofa diu que sent que hi ha vida després de la mort, afirma per tant, l' existència de l' ànima. Al tercer vers parla de la cara entendrida del vellet, ja que representa que aquest, en ser més proper a la mort, és també més a prpo de Déu.
A la tercera estrofa l' anyell fa referència a Jesús, diu que els guerrers rendeixen les espases davant seu; denota submissió en vers "El Senyor".
A la darrera estrofa fa una pregària a Déu en favor de l' amic, en la qual demana el repòs de la seva ànima inquieta, ja que en ser la mort un suïcidi, la seva ànima no descansa en pau.
Al primer vers d' aquesta estrofa diu -torneu-l'hi el plor a qui no pot plorar-, ja que són les llàgrimes i per tant els sentiments el que ens fa humans, i també es una mostra de vida.
lunes, 3 de octubre de 2011
El Monòleg de la Maria Rosa ( escena IV)
1. A quin acte pertany i en quin moment podem situar-lo?
Situem el monòleg a l' acte l a l' escena IV, on Maria Rosa li explica a en Badori i els altres que va succeïr la nit en la qual va morir el capatàs, i com les acusacions dirigides a l' Andreu són totalment falses ja que ella assegura que va passar tota la nit al seu costat. Remarquem d' aquesta escena com la Tomasa que es la seva cunyada, també acusa l' Andreu dient-li que segurament ella es deuría adormir i ell aprofitaria per sortir enmig de la nit i matar el capatàs.
2. Per què podem considerar que és un monòleg si Maria Rosa es troba envoltada d'altra gent?
Al principi és una conversació entre el Gepa, la Tomasa, el Quirze i el Marçal, però ella si inmiscueix en defensa de l' Andreu, entre tant que comença a rememorar aquella nit i el passat, on ella i l' Andreu eren molt feliços tot hi ser pobres i sobre com l' Andreu li va explicar la baralla amb el capatàs i ell havia rebut una garrotada al cap. En l'escena es barregen sentiments diversos i oposats, la nostàlgia i alegria envers temps millors i la tristesa i desesperança del present, on l' Andreu ja no es al seu costat.
3. Quina és la funció del monòleg dins aquest acte?
N' hi han dues funcions. Una d' elles es la de donar un toc dramàtic a l' escena, remarcant així els sentiments profunds que encara sent Maria Rosa per l' Andreu. -L' altra consisteix a fer conéixer al lector de forma subtil els motius pels quals l' Andreu es a la presó, introduint el monòleg al text.
4. Com descriuries el matrimoni de la Maria Rosa i l'Andreu, després d'escoltar/llegir les seves paraules?
La Maria Rosa parla de l' Andreu com una mare del seu fill; que el protegeix, que el cuida, i que sent un amor molt més maternal que passional. Ho podem comprovar observant els diminutius que ella sempre utilitza per referir-se a ell: "pobret", "fill", etc.
4. Quins sentiments es reflecteixen en el seu discurs?
Enyorança, afecte, nostàlgia, ... però també dolor, desditxa i frustració perquè ella sap que l' Andreu no ha mort el capatàs i que en canvi, se l' ha jutjat injustament sense probes concluents.
5. Com definiríeu el personatge de Maria Rosa arran d'aquesta intervenció?
Com el d' una dona passional, sentimental, entrgada i molt lleial al seu marit al qual defensa per sobre de tota acusació i pressió externa.
Situem el monòleg a l' acte l a l' escena IV, on Maria Rosa li explica a en Badori i els altres que va succeïr la nit en la qual va morir el capatàs, i com les acusacions dirigides a l' Andreu són totalment falses ja que ella assegura que va passar tota la nit al seu costat. Remarquem d' aquesta escena com la Tomasa que es la seva cunyada, també acusa l' Andreu dient-li que segurament ella es deuría adormir i ell aprofitaria per sortir enmig de la nit i matar el capatàs.
2. Per què podem considerar que és un monòleg si Maria Rosa es troba envoltada d'altra gent?
Al principi és una conversació entre el Gepa, la Tomasa, el Quirze i el Marçal, però ella si inmiscueix en defensa de l' Andreu, entre tant que comença a rememorar aquella nit i el passat, on ella i l' Andreu eren molt feliços tot hi ser pobres i sobre com l' Andreu li va explicar la baralla amb el capatàs i ell havia rebut una garrotada al cap. En l'escena es barregen sentiments diversos i oposats, la nostàlgia i alegria envers temps millors i la tristesa i desesperança del present, on l' Andreu ja no es al seu costat.
3. Quina és la funció del monòleg dins aquest acte?
N' hi han dues funcions. Una d' elles es la de donar un toc dramàtic a l' escena, remarcant així els sentiments profunds que encara sent Maria Rosa per l' Andreu. -L' altra consisteix a fer conéixer al lector de forma subtil els motius pels quals l' Andreu es a la presó, introduint el monòleg al text.
4. Com descriuries el matrimoni de la Maria Rosa i l'Andreu, després d'escoltar/llegir les seves paraules?
La Maria Rosa parla de l' Andreu com una mare del seu fill; que el protegeix, que el cuida, i que sent un amor molt més maternal que passional. Ho podem comprovar observant els diminutius que ella sempre utilitza per referir-se a ell: "pobret", "fill", etc.
4. Quins sentiments es reflecteixen en el seu discurs?
Enyorança, afecte, nostàlgia, ... però també dolor, desditxa i frustració perquè ella sap que l' Andreu no ha mort el capatàs i que en canvi, se l' ha jutjat injustament sense probes concluents.
5. Com definiríeu el personatge de Maria Rosa arran d'aquesta intervenció?
Com el d' una dona passional, sentimental, entrgada i molt lleial al seu marit al qual defensa per sobre de tota acusació i pressió externa.
martes, 27 de septiembre de 2011
Àngel Guimerà, TERRA BAIXA
1. Quina és la caracterització que es fa de Manelic per boca de Josep i del mateix Manelic en les escenes III i VI de l' acte I?
-En Manelic es mostra a si mateix com algú sensible i aferrat al món que coneix.
-Josep li diu a l' amo que Manelic, el pastor, es un tros de pa.
2. Resumeix els fets de la vida de Marta i Sebastià que ells mateixos donen a conèixer en l' escena VIII de l' acte I.
- La Marta explica que quan va conéixer el Sebastià era tan sols una criatura i pel diàleg es veu clarament que amb el temps han esdevingut molt més que això, un llaç molt més estret que el de protector i protegida ja que el Sebastià li insinua que es casi amb ell i mostra una actitud possesiva pero també interesada envers ella, ja que ho necessita per cobrar l' herència i poder desembargar les terres i els masos.
3. Explica la visió de la "terra baixa" i de la "terra alta" que es dedueix del diàleg de la Marta i el Manelic en les escenes de l' acte II i III.
-Segons el Manelic a la Terra Baixa el cel s' entervoleix de tantes misèries i tot es corromp, en canvi, a la Terra Alta, fa referéncia a la proximitat amb Déu i a la puresa de la muntanya,.. on tot es perdona.
4. En la seva darrera intervenció, Manelic al.ludeix a la mort del llop. Per què? Creus que es reflecteix un canvi en el caràcter i l'actitud de Manelic en els actes II i III respecte al I? En quins aspectes concretaries el canvi?
- En tots dos casos es veu la seva estimació en vers la muntanya i tot i expressar l' enyorança que sent per la seva terra es mostra feliç, en canvi, als actes II i III li diu a la Marta que la Terra Baixa fa fàstic i que vol tornar a la Terra Alta on tot es pur, mostra una actitud pesimista. -La frase "he mort al llop" fa referència a la seva visió de la Terra Baixa com el mal i l' obscur, i en allunyarse'n es veu vencedor i lliure d' aquest mal.
-En Manelic es mostra a si mateix com algú sensible i aferrat al món que coneix.
-Josep li diu a l' amo que Manelic, el pastor, es un tros de pa.
2. Resumeix els fets de la vida de Marta i Sebastià que ells mateixos donen a conèixer en l' escena VIII de l' acte I.
- La Marta explica que quan va conéixer el Sebastià era tan sols una criatura i pel diàleg es veu clarament que amb el temps han esdevingut molt més que això, un llaç molt més estret que el de protector i protegida ja que el Sebastià li insinua que es casi amb ell i mostra una actitud possesiva pero també interesada envers ella, ja que ho necessita per cobrar l' herència i poder desembargar les terres i els masos.
3. Explica la visió de la "terra baixa" i de la "terra alta" que es dedueix del diàleg de la Marta i el Manelic en les escenes de l' acte II i III.
-Segons el Manelic a la Terra Baixa el cel s' entervoleix de tantes misèries i tot es corromp, en canvi, a la Terra Alta, fa referéncia a la proximitat amb Déu i a la puresa de la muntanya,.. on tot es perdona.
4. En la seva darrera intervenció, Manelic al.ludeix a la mort del llop. Per què? Creus que es reflecteix un canvi en el caràcter i l'actitud de Manelic en els actes II i III respecte al I? En quins aspectes concretaries el canvi?
- En tots dos casos es veu la seva estimació en vers la muntanya i tot i expressar l' enyorança que sent per la seva terra es mostra feliç, en canvi, als actes II i III li diu a la Marta que la Terra Baixa fa fàstic i que vol tornar a la Terra Alta on tot es pur, mostra una actitud pesimista. -La frase "he mort al llop" fa referència a la seva visió de la Terra Baixa com el mal i l' obscur, i en allunyarse'n es veu vencedor i lliure d' aquest mal.
miércoles, 21 de septiembre de 2011
Biografía d' Emili Teixidor
Emili Teixidor i Viladecàs va nèixer a Roda de Ter, Osona, al 1934. Va estudiar dret, filosofia, lletres, periodisme i magisteri. Actualment dirigeix una escola privada d'ensenyament. Es va especialitzar en narracions de tipus juvenil com El soldat plantat (1967), Les rates malaltes (1968), Dídac, Berta i la màquina de lligar boira (1969), L'ocell de foc (1972), Sempre em dic Pere (1980), El príncep Alí (1982), etc, a més d'El nom de cada cosa (1968), en col.laboració amb Jacint Matas i Maria Dolors Bordas. Ha escrit, també, narracions adreçades a adults Sic transit Gloria Swanson (1979), Frederic, Frederic, Frederic (1982), etc, així com la novel.la Retrat d'un assassí d'ocells (1988). Ha fet traduccions i guions per a la televisió i el cinema. Amb l'obra En Ranquet i el tresor (1986) obtingué el premi Pier Paolo Vergerio de Literatura Juvenil, l'any 1989. La seva dedicació literària als joves ha continuat a El crim de la hipotenusa (1988), Les ales de la nit (1990) i l'adaptació de Els Lusíades (1989). Li fou atorgada la Creu de Sant Jordi, el 1992, i ha dirigit i presentat el programa sobre llibres a TV, "Mil Paraules". Posteriorment ha publicat Cor de roure (1994). El 1997 guanyà el Premio Nacional de literatura infantil per L'amiga més amiga de la formiga Piga. Fou guardonat amb el premi Sant Jordi de novel.la per l'obra El Llibre de les Mosques.
Emili Teixidor és més conegut com a escriptor de llibres infantils i juvenils, però ja a la primera novel·la per a adults , Sic Transit Glòria Swanson , publicada el 1979, va demostrar que no es tancava en cap gènere i l'obra ha estat de referència, com ho va ser Retrat d'un assassí d'ocells , del 1986.
Una de les seves novel.les més famoses, '' Pa negre" ens explica per què l'Andreu acaba optant per fugir de la pobresa que tenyeix la seva vida canviant de bàndol, com ja van fer durant la guerra tants catalans i encara molts més el dia després de la victòria final dels nacionals. A Pa negre , el lector té la sensació com si l'acció es desenvolupés de nit, quan el protagonista dorm, igual que canvien els colors dels arbres de l'estiu a la tardor d'un dia per l'altre. Una novel·la atrevida i ambiciosa, plena de poesia, que té moltes lectures i que fa pensar en la nostra història passada i futura.
En una entrevista Emili Teixidor parla de la raó per la qual escriu, ens explica que, probablement la resposta seria diferent si li haguessin preguntat en altres etapes de la seva vida.
A la juventut escrivia per conéixer i explorar les pròpies habilitats, ens diu, i per a contrastar la imatge que els altres tenien d' ell, amb la que ell tenia de si mateix.
Actualment ens confessa que escriu per acumular i seleccionar una antología personal d' imatges extretes de llibres, vivències, personatges, escenes, frases, paraules... que d' alguna manera tenen un significat i exerceixen un poder de fascinació especial per nosaltres.
Ell assegura que creu en una col.lecció particular d' imatges essencials que recopilem al llarg de la nosta vida, fragments de ficció seleccionats i conservats amorasament en la nostra ''biblioteca interior". Ens explica que una vida plena i feliç numés es possible si estem completament d' acord i en sintonia amb aquestes imatges simbòliques. Aquestes mateixes imatges per a ell, també tenen una funció lliberadora que en ajuden a escapar-nos d' alló que ens agovia i entristeix.
Estic totalment d' acord amb l' últim paràgraf de la seva entrevista en el qual parla de la urgéncia per viure i la ferocitat de l' existéncia que amenaça la recopilació de les precioses imatges de la nostra imfància. Però gràcies a la comfiança indestructible per aconseguir els nostres somnis i desitjos expressats per aquestes imatges, i de l' esperança que això ens causa, podem continuar vius de veritat.
Afirma que la literatura són els fets que hem viscut, la nostra experiéncia personal, i els fets que hem descobert en l' art.
Trobo que la forma de pensar d' Emili es molt acorde a la meva ja que tinc el mateix concepte de la vida i la literatura, es una persona molt interessant i que en els seus llibres calca clarament la societat, sens dubte el recomano!!!!
M' he quedat impressionada perquè fins a dia d' avui no n' havia sentit a parlar però ha aconseguit captar la meva atenció amb la seva forma d' expressar el que sent i pensa i segurament els seus llibres deuen ser un mirall clar de la seva ànima, animeu-vos!!!
Emili Teixidor és més conegut com a escriptor de llibres infantils i juvenils, però ja a la primera novel·la per a adults , Sic Transit Glòria Swanson , publicada el 1979, va demostrar que no es tancava en cap gènere i l'obra ha estat de referència, com ho va ser Retrat d'un assassí d'ocells , del 1986.
Una de les seves novel.les més famoses, '' Pa negre" ens explica per què l'Andreu acaba optant per fugir de la pobresa que tenyeix la seva vida canviant de bàndol, com ja van fer durant la guerra tants catalans i encara molts més el dia després de la victòria final dels nacionals. A Pa negre , el lector té la sensació com si l'acció es desenvolupés de nit, quan el protagonista dorm, igual que canvien els colors dels arbres de l'estiu a la tardor d'un dia per l'altre. Una novel·la atrevida i ambiciosa, plena de poesia, que té moltes lectures i que fa pensar en la nostra història passada i futura.
En una entrevista Emili Teixidor parla de la raó per la qual escriu, ens explica que, probablement la resposta seria diferent si li haguessin preguntat en altres etapes de la seva vida.
A la juventut escrivia per conéixer i explorar les pròpies habilitats, ens diu, i per a contrastar la imatge que els altres tenien d' ell, amb la que ell tenia de si mateix.
Actualment ens confessa que escriu per acumular i seleccionar una antología personal d' imatges extretes de llibres, vivències, personatges, escenes, frases, paraules... que d' alguna manera tenen un significat i exerceixen un poder de fascinació especial per nosaltres.
Ell assegura que creu en una col.lecció particular d' imatges essencials que recopilem al llarg de la nosta vida, fragments de ficció seleccionats i conservats amorasament en la nostra ''biblioteca interior". Ens explica que una vida plena i feliç numés es possible si estem completament d' acord i en sintonia amb aquestes imatges simbòliques. Aquestes mateixes imatges per a ell, també tenen una funció lliberadora que en ajuden a escapar-nos d' alló que ens agovia i entristeix.
Estic totalment d' acord amb l' últim paràgraf de la seva entrevista en el qual parla de la urgéncia per viure i la ferocitat de l' existéncia que amenaça la recopilació de les precioses imatges de la nostra imfància. Però gràcies a la comfiança indestructible per aconseguir els nostres somnis i desitjos expressats per aquestes imatges, i de l' esperança que això ens causa, podem continuar vius de veritat.
Afirma que la literatura són els fets que hem viscut, la nostra experiéncia personal, i els fets que hem descobert en l' art.
Trobo que la forma de pensar d' Emili es molt acorde a la meva ja que tinc el mateix concepte de la vida i la literatura, es una persona molt interessant i que en els seus llibres calca clarament la societat, sens dubte el recomano!!!!
M' he quedat impressionada perquè fins a dia d' avui no n' havia sentit a parlar però ha aconseguit captar la meva atenció amb la seva forma d' expressar el que sent i pensa i segurament els seus llibres deuen ser un mirall clar de la seva ànima, animeu-vos!!!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)