Salvador Espriu

Salvador Espriu va neixer a Santa Coloma de Farners (la Selva), on el seu pare exercia de notari, el 10 de juliol de 1913. La seva família, però, e va estableir el 1915 a Barcelona, a banda de passar algunes temporades a Arenys de Mar. Aquesta població va tenir un significat essencial en l'univers literari del poeta que la mitificava amb el nom de Sinera.
Molt aviat sent la vocació literària. El seu primer llibre, Israel, escrit en castellà, es publica el 1929, quan només té setze anys. El 1930 Salvador Espriu estudia Dret i Història Antiga a la Universitat de Barcelona. El 1931 publica El doctor Rip i Laia, dues novel·les que mostren ja la seva capacitat com a narrador original que s'aparta dels corrents noucentistes.
El 1933 va fer un viatge amb un grup de professors i estudiants a l'Orient, en un creuer per la Mediterrània que el portà a visitar, entre altres indrets, Egipte, Turquia, Palestina, Itàlia i Grècia, espais geogràfics que van tenir un paper important en l'obra que més tard va fer. Espriu viu l'època de la preguerra civil espanyola, de gran vitalitat cultural sobretot a Barcelona, i es relacionà amb intel·lectuals com Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Ferran Soldevila i Carles Riba.
Un cop acabada la guerra, treballà com a advocat en una notaria. Aleshores, amb les llibertats catalanes abolides de manera absoluta, és quan Salvador Espriu va viure el que més tard es coneixerà per l'exili interior. Malgrat continuar la seva feina d'advocat, Espriu mai no abandona el conreu literari.
Va ser membre i Soci d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Durant els darrers anys de la seva vida, Espriu es dedicà a corregir i revisar la seva obra, amb la finalitat de convertir-la en un corpus ben travat.
Aquesta pulcritud afegida al valor de la seva obra el converteix en un model de l'últim quart de segle. La construcció de la seva mitologia geogràfica té com a claus principals: Lavínia (Barcelona); Sinera (Arenys); Konilòsia (terra de conills-Espanya); Alfaranja (Catalunya) o Sepharad (península ibèrica). El 22 de febrer de 1985 va morir a Barcelona i va ser enterrat al cementiri d'Arenys de Mar, la seva mitificada Sinera.