1. Quina és la caracterització que es fa de Manelic per boca de Josep i del mateix Manelic en les escenes III i VI de l' acte I?
-En Manelic es mostra a si mateix com algú sensible i aferrat al món que coneix.
-Josep li diu a l' amo que Manelic, el pastor, es un tros de pa.
2. Resumeix els fets de la vida de Marta i Sebastià que ells mateixos donen a conèixer en l' escena VIII de l' acte I.
- La Marta explica que quan va conéixer el Sebastià era tan sols una criatura i pel diàleg es veu clarament que amb el temps han esdevingut molt més que això, un llaç molt més estret que el de protector i protegida ja que el Sebastià li insinua que es casi amb ell i mostra una actitud possesiva pero també interesada envers ella, ja que ho necessita per cobrar l' herència i poder desembargar les terres i els masos.
3. Explica la visió de la "terra baixa" i de la "terra alta" que es dedueix del diàleg de la Marta i el Manelic en les escenes de l' acte II i III.
-Segons el Manelic a la Terra Baixa el cel s' entervoleix de tantes misèries i tot es corromp, en canvi, a la Terra Alta, fa referéncia a la proximitat amb Déu i a la puresa de la muntanya,.. on tot es perdona.
4. En la seva darrera intervenció, Manelic al.ludeix a la mort del llop. Per què? Creus que es reflecteix un canvi en el caràcter i l'actitud de Manelic en els actes II i III respecte al I? En quins aspectes concretaries el canvi?
- En tots dos casos es veu la seva estimació en vers la muntanya i tot i expressar l' enyorança que sent per la seva terra es mostra feliç, en canvi, als actes II i III li diu a la Marta que la Terra Baixa fa fàstic i que vol tornar a la Terra Alta on tot es pur, mostra una actitud pesimista. -La frase "he mort al llop" fa referència a la seva visió de la Terra Baixa com el mal i l' obscur, i en allunyarse'n es veu vencedor i lliure d' aquest mal.
martes, 27 de septiembre de 2011
miércoles, 21 de septiembre de 2011
Biografía d' Emili Teixidor
Emili Teixidor i Viladecàs va nèixer a Roda de Ter, Osona, al 1934. Va estudiar dret, filosofia, lletres, periodisme i magisteri. Actualment dirigeix una escola privada d'ensenyament. Es va especialitzar en narracions de tipus juvenil com El soldat plantat (1967), Les rates malaltes (1968), Dídac, Berta i la màquina de lligar boira (1969), L'ocell de foc (1972), Sempre em dic Pere (1980), El príncep Alí (1982), etc, a més d'El nom de cada cosa (1968), en col.laboració amb Jacint Matas i Maria Dolors Bordas. Ha escrit, també, narracions adreçades a adults Sic transit Gloria Swanson (1979), Frederic, Frederic, Frederic (1982), etc, així com la novel.la Retrat d'un assassí d'ocells (1988). Ha fet traduccions i guions per a la televisió i el cinema. Amb l'obra En Ranquet i el tresor (1986) obtingué el premi Pier Paolo Vergerio de Literatura Juvenil, l'any 1989. La seva dedicació literària als joves ha continuat a El crim de la hipotenusa (1988), Les ales de la nit (1990) i l'adaptació de Els Lusíades (1989). Li fou atorgada la Creu de Sant Jordi, el 1992, i ha dirigit i presentat el programa sobre llibres a TV, "Mil Paraules". Posteriorment ha publicat Cor de roure (1994). El 1997 guanyà el Premio Nacional de literatura infantil per L'amiga més amiga de la formiga Piga. Fou guardonat amb el premi Sant Jordi de novel.la per l'obra El Llibre de les Mosques.
Emili Teixidor és més conegut com a escriptor de llibres infantils i juvenils, però ja a la primera novel·la per a adults , Sic Transit Glòria Swanson , publicada el 1979, va demostrar que no es tancava en cap gènere i l'obra ha estat de referència, com ho va ser Retrat d'un assassí d'ocells , del 1986.
Una de les seves novel.les més famoses, '' Pa negre" ens explica per què l'Andreu acaba optant per fugir de la pobresa que tenyeix la seva vida canviant de bàndol, com ja van fer durant la guerra tants catalans i encara molts més el dia després de la victòria final dels nacionals. A Pa negre , el lector té la sensació com si l'acció es desenvolupés de nit, quan el protagonista dorm, igual que canvien els colors dels arbres de l'estiu a la tardor d'un dia per l'altre. Una novel·la atrevida i ambiciosa, plena de poesia, que té moltes lectures i que fa pensar en la nostra història passada i futura.
En una entrevista Emili Teixidor parla de la raó per la qual escriu, ens explica que, probablement la resposta seria diferent si li haguessin preguntat en altres etapes de la seva vida.
A la juventut escrivia per conéixer i explorar les pròpies habilitats, ens diu, i per a contrastar la imatge que els altres tenien d' ell, amb la que ell tenia de si mateix.
Actualment ens confessa que escriu per acumular i seleccionar una antología personal d' imatges extretes de llibres, vivències, personatges, escenes, frases, paraules... que d' alguna manera tenen un significat i exerceixen un poder de fascinació especial per nosaltres.
Ell assegura que creu en una col.lecció particular d' imatges essencials que recopilem al llarg de la nosta vida, fragments de ficció seleccionats i conservats amorasament en la nostra ''biblioteca interior". Ens explica que una vida plena i feliç numés es possible si estem completament d' acord i en sintonia amb aquestes imatges simbòliques. Aquestes mateixes imatges per a ell, també tenen una funció lliberadora que en ajuden a escapar-nos d' alló que ens agovia i entristeix.
Estic totalment d' acord amb l' últim paràgraf de la seva entrevista en el qual parla de la urgéncia per viure i la ferocitat de l' existéncia que amenaça la recopilació de les precioses imatges de la nostra imfància. Però gràcies a la comfiança indestructible per aconseguir els nostres somnis i desitjos expressats per aquestes imatges, i de l' esperança que això ens causa, podem continuar vius de veritat.
Afirma que la literatura són els fets que hem viscut, la nostra experiéncia personal, i els fets que hem descobert en l' art.
Trobo que la forma de pensar d' Emili es molt acorde a la meva ja que tinc el mateix concepte de la vida i la literatura, es una persona molt interessant i que en els seus llibres calca clarament la societat, sens dubte el recomano!!!!
M' he quedat impressionada perquè fins a dia d' avui no n' havia sentit a parlar però ha aconseguit captar la meva atenció amb la seva forma d' expressar el que sent i pensa i segurament els seus llibres deuen ser un mirall clar de la seva ànima, animeu-vos!!!
Emili Teixidor és més conegut com a escriptor de llibres infantils i juvenils, però ja a la primera novel·la per a adults , Sic Transit Glòria Swanson , publicada el 1979, va demostrar que no es tancava en cap gènere i l'obra ha estat de referència, com ho va ser Retrat d'un assassí d'ocells , del 1986.
Una de les seves novel.les més famoses, '' Pa negre" ens explica per què l'Andreu acaba optant per fugir de la pobresa que tenyeix la seva vida canviant de bàndol, com ja van fer durant la guerra tants catalans i encara molts més el dia després de la victòria final dels nacionals. A Pa negre , el lector té la sensació com si l'acció es desenvolupés de nit, quan el protagonista dorm, igual que canvien els colors dels arbres de l'estiu a la tardor d'un dia per l'altre. Una novel·la atrevida i ambiciosa, plena de poesia, que té moltes lectures i que fa pensar en la nostra història passada i futura.
En una entrevista Emili Teixidor parla de la raó per la qual escriu, ens explica que, probablement la resposta seria diferent si li haguessin preguntat en altres etapes de la seva vida.
A la juventut escrivia per conéixer i explorar les pròpies habilitats, ens diu, i per a contrastar la imatge que els altres tenien d' ell, amb la que ell tenia de si mateix.
Actualment ens confessa que escriu per acumular i seleccionar una antología personal d' imatges extretes de llibres, vivències, personatges, escenes, frases, paraules... que d' alguna manera tenen un significat i exerceixen un poder de fascinació especial per nosaltres.
Ell assegura que creu en una col.lecció particular d' imatges essencials que recopilem al llarg de la nosta vida, fragments de ficció seleccionats i conservats amorasament en la nostra ''biblioteca interior". Ens explica que una vida plena i feliç numés es possible si estem completament d' acord i en sintonia amb aquestes imatges simbòliques. Aquestes mateixes imatges per a ell, també tenen una funció lliberadora que en ajuden a escapar-nos d' alló que ens agovia i entristeix.
Estic totalment d' acord amb l' últim paràgraf de la seva entrevista en el qual parla de la urgéncia per viure i la ferocitat de l' existéncia que amenaça la recopilació de les precioses imatges de la nostra imfància. Però gràcies a la comfiança indestructible per aconseguir els nostres somnis i desitjos expressats per aquestes imatges, i de l' esperança que això ens causa, podem continuar vius de veritat.
Afirma que la literatura són els fets que hem viscut, la nostra experiéncia personal, i els fets que hem descobert en l' art.
Trobo que la forma de pensar d' Emili es molt acorde a la meva ja que tinc el mateix concepte de la vida i la literatura, es una persona molt interessant i que en els seus llibres calca clarament la societat, sens dubte el recomano!!!!
M' he quedat impressionada perquè fins a dia d' avui no n' havia sentit a parlar però ha aconseguit captar la meva atenció amb la seva forma d' expressar el que sent i pensa i segurament els seus llibres deuen ser un mirall clar de la seva ànima, animeu-vos!!!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)